La por és una de les emocions que ens porta a prendre més decisions, com a reacció gairebé antropològica, però no sempre les més adequades. D’aquí la importància que se li ha donat a la comunicació de crisi, des d’empreses i institucions, com a estratègia previsora on contemplar diferents escenaris que poden ajudar a mitigar les nostres pors. La crisi al nostre país del Coronavirus COV-19 és molt recent, i les lliçons comunicatives caldrà esperar un temps per analitzar-les. De moment, però, s’observen en l’àmbit de comunicació en una crisi sanitària que s’ha après, i força, d’epidèmies com la de l’Ebola, d’ara fa sis anys. Sobretot en la tria de portaveus. El fet que els polítics ocupin una distància i deixin el primer lloc a “experts” en la matèria està evitant molts errors del passat i contribueix al fet que la comunicació que arriba a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació tradicionals, sigui força correcta.
Lliçons apreses: la tria de portaveus. El fet que els polítics ocupin una distància i deixin el primer lloc a “experts” en la matèria està evitant molts errors.
Però sí és així, perquè el virus de la por es continua escampant amb tanta facilitat i rapidesa? Què s’està fent malament si la ciutadania encara ho percep com una situació alarmant? Probablement es pot resumir en dos punts essencials, en la qualitat i credibilitat informativa dels mitjans, que continua estant sota mínims, i en les xarxes socials com a canals d’informació no veraç.
Els experts tenen molt clar que davant d’una notícia que ens genera por és molt més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la. Per més bona intenció que tinguem, ens convertim en difusors de desinformació. Un estudi recentment publicat a la revista Science demostrava que les notícies falses o fake news es propaguen més ràpidament, de manera més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories d’informació. L’estudi de Science afirma que, si les notícies falses s’aprofiten d’emocions com la por, el fàstic o la sorpresa, tenen més probabilitats de ser compartides. En aquesta crisi, Twitter, però sobretot whatsapp funcionen, com diuen els experts, en un foc de subsol. El fet que l’emissor sigui de suposada confiança fa que es propagui a una velocitat vertiginosa, i per aigua que hi destinis per apagar-lo, el foc sempre està latent.
Els experts tenen molt clar que davant d’una notícia que ens genera por és molt més fàcil que es prengui la decisió de compartir-la. Per més bona intenció que tinguem, ens convertim en difusors de desinformació.
De tot plegat el que obliga als professionals de la comunicació és a no subestimar aquests canals de desinformació, i caldrà establir estratègies per a controlar-les i neutralitzar els seus efectes. Fins al punt que haurem de destinar més esforços a neutralitzar les mentides que a difondre les veritats.