Spanair ja és historia. Gairebé de la nit al dia, l’empresa va deixar d’existir. Però què passa amb tots els canals de comunicació establerts al llarg del temps?. Els convencionals de premsa i publicitat queda clar que en aturar-se l’activitat, bon vent i barca nova. Però i què passa amb les xarxes socials? Spanair disposava de diferents canals a les xarxes socials amb perfils actius tant a Twitter com Facebook, Linkedin o Youtube. Fins no fa massa dies, encara mantenien una activitat relativament normal.
L’estratègia d’Spanair a la xarxa no era massa complicada. Twitter mantenia el pols constant a l’usuari que expressava dubtes o queixes. No deixava de ser un sistema d’atenció al client online. També reproduïa de tant en tant ofertes i continguts del web corporatiu. A Facebook, on tenia prop de 100 mil seguidors, una xifra que moltes companyies ja voldrien, la destinaven a publicitar les ofertes, continguts propis relacionats amb les destinacions on viatjava la companyia i es publicaven un parell d’articles al dia. Youtube oferia, en exclusiva, la reproducció dels anuncis que feia l’agència d’Spanair, Shackleton. Uns vídeos força treballats i virals que van arribar a acumular més de 2’5 milions de reproduccions.
Però ha servit d’alguna cosa destinar tants diners a social media i publicitat quan el seu futur ja estava qüestionat des de feia temps? Probablement no. Altres exemples propers com Ryanair demostren que es pot fer màrqueting online a la xarxa amb una inversió més discreta, i molt més efectiva. Però el més sorprenent de tot ha estat comprovar una vegada més com s’han fet servir els canals socials com a sistema de comunicació unidireccional, sense buscar el feedback dels usuaris de les xarxes. On només hi ha informació corporativa és un error, ja que per això ja existeixen els canals convencionals. Traslladar a la xarxa social el pla de comunicació o de màrqueting dissenyat per una agència de manera genèrica sense intentar trobar els valors diferencials i especials significa a la llarga carregar-se el canal. Una mostra més ha estat el bloc de l’empresa que els feia de community managers, on deixen entreveure que la responsabilitat de la gestió dels perfils va ser exclusivament de l’agència. Un exemple més del que no s’hauria de fer; deixar la teva marca en mans d’altres, d’un tercer, i que quan les coses vagin maldades, no sentin la responsabilitat com a pròpia. Això, i pensar com fan moltes empreses tradicionals que Internet és un canal secundari, són dues de les lliçons que ens aporta el cas Spanair.