Sovint sembla que el món de la comunicació continua mantenint dinàmiques del passat sense aturar-se a pensar que els temps està canviant. Bona part de les agències del sector de la comunicació, gabinets de premsa i periodistes, continuen sotmesos a la demanda i objectius dels seus clients i empreses, sense intentar oferir nous productes i alternatives adaptades al moment actual.
En canvi, la realitat és molt tossuda. Hi ha nombrosos estudis que qüestionen l’efectivitat de la comunicació quan aquesta només es fa només des de l’òptica tradicional. Prova d’això, és que bona part de les notes de premsa comercials acaben a l’arxivador negre, i només una petita part són aprofitades pels periodistes. Si afegim la saturació d’informació que vivim tots plegats en aquests moments, podem imaginar-nos com les possibilitats d’impacte i rellevància es redueixen de manera alarmant.
En aquesta nova època que estem vivint, amb canvis profunds als mitjans de comunicació tradicionals i la irrupció de les xarxes socials, les regles de la comunicació també s’estan modificant. Només sobreviuran les agències i professionals del sector que siguin capaços d’adaptar-se als nou reptes.
Això significa que les empreses que es dediquen a la comunicació haurien de formular-se preguntes del tipus: quin valor afegit podem aportar als clients per a ajudar-los a oferir un valor únic davant dels mitjans?, quins fets o característiques poden ser rellevants pels periodistes?; podem contribuir d’alguna manera a l’intercanvi d’experiències?; què podem oferir que no hagin vist o llegit abans?
Sense oblidar que tant important és el contingut com la forma, el que es fa necessari és modificar el concepte tradicionals de comunicació i apostar per compartir experiències i continguts rellevants.